El moment que estem vivint afecta de forma específica als petits de la casa, viuen una situació estranya i desconeguda. De sobte, ha canviat tot al seu voltant, es troben sense anar a escola, ni jugar amb els seus amics, ni tenir el contacte amb avis, tiets, cosins. S’han acabat les activitats a l’aire lliure, aquests canvis juntament amb la nova dinàmica que es genera a casa: tenint als pares treballant a casa, o a fora, o alguns sense treballar, els desperta unes sensacions difícils de digerir. L’escenari en què vivíem fins fa uns dies ha canviat de forma dràstica, pels grans i pels petits.

La primera reacció podia ser d’entusiasme però a poc apareix el malestar i el neguit de diverses formes, alguns poden mostrar una activitat incansable, que mai s’esgota, amb agitació, altres es mostren apàtics i apagats. El que observem en la seva actitud és que no entenen què està passant i a això s’uneix la por de què succeirà, a la incertesa.

Els nens necessiten el moviment per autoregular-se i com a forma de descàrrega. La interacció amb els altres nens per ells és essencial, ja que és font de gaudir, com no poden fer-ho busquen estímuls de forma més intensa. Un espai que els permeti moure´s, saltar, ballar….els haurem d’oferir, ajustat a les característiques de la casa. No es tracta de què facin el que vulguin sinó oferir les condicions perquè ho facin d’una forma controlada i acompanyada per l’adult.

Sabem que és important mantenir unes rutines i horaris, aquests dies es parla molt d’això, no és per què els adults ho diem sinó perquè les rutines els permeten mantenir una seguretat, i poden així anticipar el que passarà, els aporta aquesta confiança necessària i també els ajuda a acceptar uns límits, perquè en el seu cap com tot ha canviat, tot és possible i l’organització del dia a dia els ajuda a entendre que no és així. Com més petits són, més sensibles són als canvis i a la desorganització del seu dia a dia. 
Sembla que una tasca que tenim els pares és trobar un equilibri entre posar unes normes i establir uns límits clar, tenint present i entenent el seu estat emocional. Aportar un clima de calma i confiança és necessari, que afavoreixi el diàleg, podem preguntar com se senten o suggerir un dibuix… als més grans. Destacant que el que necessiten majoritàriament és afecte i seguretat.

Protegir-los de l’excés d’informació també és la nostra funció. Encara que ells no diguin, ni preguntin estan escoltant i sentint angoixa i por. Necessiten tenir informació però no en excés o de determinats continguts que no poden entendre. L’editorial Sentir ha publicat un conte que es pot descarregar de forma gratuïta en col•laboració amb el Col•legi Oficial de Psicologia de Catalunya adreçat a nens de 4 a 10 anys on explica què és un virus i com gestionar les emocions. https://editorialsentir.com/cat/conte-gratuit-la-rosa-contra-el-virus-un-conte-per-explicar-el-coronavirus-i-altres-virus/

Tenim present que per tota la família la situació pot resultar esgotadora i desbordant, cal mantenir el vincle amb la resta de família, trobar moments per compartir amb els avis o tiets o amics, utilitzant les tecnologies i així gaudim plegats.

Recuperar la calma també ens toca als pares, fent ús de la capacitat creativa que tots tenim, es tracta buscar-la i d’escoltar-la.

Amb els petits de 0-3 anys, podem fer jocs sensorials com a recurs per passar algunes estones: descobriment del propi cos donat que afavoreix la interacció i la comunicació, ajudant a regular la tensió. La música també la podem tenir present donat que gaudeixen especialment tant en moments de moviment com de relaxació.

Tenim un repte que és evitar l’ús de les pantalles en els més petits de tres anys i en els nens de més edat es tracta de regular aquest temps, no exposant-los excessivament.

Els nens amb algun tipus de trastorn o discapacitat poden sortir al carrer en casos extraordinaris extremant les precaucions amb l’informe de discapacitat o un informe del centre que el tracti, sempre que l’estat de confinament agreugi el seu malestar. Tanmateix es tracta de restringir-lo al màxim donades les mesures de l’estat d’alarma.

Disposar de més hores i més temps per estar a casa també ens aporta sensacions de benestar que podem aprofitar per a contrarestar les emocions negatives. Passar més temps amb els nens afavoreix la vinculació i la creació d’espais de joc compartit, espais de paraula, espais de reflexió amb els més grans, possibilita moments per treballar hàbits d’autonomia, de col•laboració….

La mirada positiva ens ajudarà i ens aportarà la calma que sovint es necessita. Els pares no podem oblidar que per cuidar als nostres fills ens hem de cuidar nosaltres i escoltar les pròpies emocions, disposar d’un temps lliure serà necessari perquè els fills tinguin el que necessiten i per tal d’afrontar aquesta nova e insòlita situació que vivim.

Mirar, escoltar des de la calma i la paciència amb una mirada la més positiva possible, ara sabem que més que mai, la mirada és cap a dins de la família.
La família funcionant com a equip farà que els nens tinguin l’afecte que necessiten i travessarem junts aquest moment de confinament.

Una web interessant que ens aporta recursos familiars: 
www.criatures.ara.cat

Míriam Santana
Psicòloga
Col. Núm. 10375
CDIAP- IMSP