Introducció
La situació generada per la pandèmia sanitària com a conseqüència de la Covid-19 ha posat a prova el professionalisme i la gestió de l’IMSP, canviant la manera de treballar per afrontar de manera accelerada un seguit d’actuacions i transformacions no previstes. La resposta ha estat satisfactòria, però el cost en pèrdues de salut, estrès i càrrega emocional, i despesa econòmica, ha estat considerable.
La malaltia provocada per aquest virus ha estat especialment agressiva en la població més vulnerable, just els qui són la raó de la nostra intervenció, a qui els adrecem els serveis. Per aquest motiu, la prioritat la vam centrar, en tot moment, en protegir la seva seguretat i salut. Fer-ho va ser possible i continua sent-ho, pel suport extern rebut –serveis de salut i de prevenció, responsables de diferents administracions, fundacions i entitats tutelars-, per la implicació dels nostres professionals, i per la col·laboració i la solidaritat d’empreses i entitats associatives.
La capacitat de resposta i el conjunt de les actuacions realitzades ha estat determinada pels següents eixos:
L’agilitat en la gestió i la presa de decisions: la creació d’un gabinet de suport per a la cerca, aprovisionament, compra i distribució d’equips de protecció individuals, tan escassos en diferents moments de la pandèmia. També, per generar una dinàmica de treball àgil, per a resoldre les incidències que s’anaven generant, i establint les prioritats d’actuació.
La flexibilitat en la gestió de persones i el compromís dels professionals: ha suposat l’element fonamental per donar la resposta necessària i superar la crisi. S’ha hagut d’efectuar canvis de jornades, reorganitzar i canviar torns, s’ha incorporat nous substituts i s’han suspès permisos. Sense el compromís i la comprensió dels professionals, no hauria estat possible.
La prevenció i l’àrea sanitària: han adquirit un gran protagonisme i esdevingut essencials en la millora de la protecció de la salut i la prevenció de la malaltia, formant i informant al conjunt de professionals. Són el motor de diversos protocols i dels plans de contingència.
El teletreball i la xarxa informàtica: els recursos informàtics desplegats van ser claus per dur a terme el treball des del domicili dels professionals confinats i no perdre així el seu coneixement, en moments de gran carència. També per mantenir les coordinacions i el treball en equip des de la distància.
L’estratègia comunicativa: basada, per una banda, en centralitzar la informació per garantir la coherència i fiabilitat de les dades i dels missatges a traslladar davant de les diferents entitats i autoritats, i, per l’altra, en mantenir informació continuada de les mesures preses i l’evolució dels esdeveniments.
.
|